ESTRENUÏTAT, [STRENUITAT] s.

Valentia, coratge, gallardia.

"E aquells stime gloriosament viure, los quals, ab strenuitat de animo, morint sens james morir, en segura vida ab serenitat de gloriosa fama eternalment reviuen."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XX

"... ab tot axo no gosa amagar la strenuitat e excellencia de la cavalleria d aquell illustre tres excellent e molt alt e valeros Rey d Arago..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa lib. II, 115

"E, confiant en la audacia de la sua estrenuitat e noblea, no reputant esser cosa impossible a ell ço que l Rey son oncle enganosament demanava, offeris agradab
lement si esser apparaylat obeyr a sos menaments..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 283

"E axi, de comu aconsentiment de tots aquells qui alli eren presents, reeberen per lur Duch e Emperador lo Rey Agameneon, baro de molta estrenuitat e noblea, e en lo qual se esforça discrecio e gran consseyl."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. VIII, 3.552